A nins…
14/12/07Que en romanès vol dir ha nevat.
Doncs si, la nevada que va caure ahir. Feia anys que no veia nevar tan fort en tan poc temps. Uns flocs… I com que la Llei de Murphy havia d’aparèixer, la nevada em va enganxar pel carrer, buscant una punyetera església. Vaig passar per davant un parell de cops, pensant que no era aquella. Quan estava desesperat i mort de fred, gracies al telefon, vaig trobar-ho.
I no vaig anar pas a missa. Ahir era Santa Llúcia, i una amiga sueca em va convidar a la Festa de la Lucia. En aquest enllaç teniu l’explicació en castellà. La idea és celebrar Santa Llúcia, símbol de la Llum, fent aparèixer una noia amb espelmes al cap i cantant quatre cançons. Friki, molt, però una llàstima perquè jo això no ho vaig veure i com tot, m’hagués fet gràcia.
La Lucia, que finalment sembla un canelobre
El que si que vaig beure (quin gran link de temes, al més pur estil Josep Cuni) va ser el vi calent tradicional, acompanyat amb unes pastes en forma d’ulls i les típiques galetes de gingebre. I com que cada dia s’aprèn quelcom, amb les galetes de gingebre pots demanar un desig. Però no sempre, al tanto. Has d’agafar la galeta i amb un dit, l’has d’apretar per trencar-la. Si es trenca en tres trossos pots demanar el desig sinó, jodete i pilla’n una altra. Però vaja, tampoc és tan greu perquè la tradició diu que menjar aquestes galetes et fa més bo i savi.
Les nostres galetes eren més primes i es trencaven sense problemes
També va venir l’ambaixador suec a xerrar amb nosaltres. Molt afable per cert. Un “iaiet” que sembla estar “a voltes” de tot i que ens va explicar com celebraven ells la Lucia fa molts anys, en altres temps, en altres llocs…
Vaja, com sempre el KiM anant a totes aquestes celebracions que sempre és bona excusa per conèixer coses noves, xerrar una estona i passar un vespre agradable.
KiM - Diari d’un catalanet pel mon 
Digues que si…es bonic veure tradicions d’altres països…encara que jo crec que vas anar perquè la sueca aquesta està bona, jus jus jus…és la del xupito, no?
Pe, vaig anar-hi perquè tinc un antropòleg dins, al fons a la dreta.
I si, és la dels xupitos… jusjusjus
Me duele demasiado la cabeza como para leer todo esto.
Quizás mañana.
Donx és una llàstima que t’ho perdessis, m’agradaria que ens ho haguessis participat
La sueca aquesta… encara està al foc o ja te l’has cruspit?? Mira que s’acaba el temps, i a vegades cal repetir plat…….
Anem a lo pràctic. Aquestes galetes, tant si són de gingebre com de canyella (que també els agraden), són inmenjables. A mi em fan vomitar a l’instant.
Del vi calent m’abstinc de fer comentaris.
Culinàriament, allà a dalt, res de res.
Durissimes declaracions d’en Rai…
i tan que el fumbol és aichi sañó Quin. no me presuma de idiomas ni de disléctos que como el de un serbidor, ni el espera antro
enhotrordendecosas.
digui que si, ¿prò que coi bol dí nebar en rumaní o rumanés, lengua de los caucásos i de las Carpétas transilbianas? a que no lo save usté? de qué conyO´o le sirbe de bibir por aquellos indrétos?
el chupito de la malba-rosa o el de la vesina pudorosa?
me quedo con el de mansana i sin alcuól. por supuesto. aún soi birgen, i ugullós
que me siento
apa, a rebeura cachocolata.
are si.
Hola Cheriiiiiiiiii
Osti, no ho he vist que he utilitzat cherinolès !!!