Mag fèlix…

Eficients corresponsals em diuen que avui també fa anys el Gran Mag Fèlix (a l’esquerra de la foto). Fa il.lusió compartir el dia amb un dels nostres frikis més importants !!!

 

 

Gràcies a tots els que m’heu felicitat !!!

I a tu Pe pel “chivatassu” !!!

 

La foto és del blog Lectura Obligatòria.

Un tema…

En motiu de la meva festa de comiat del proper cap de setmana, que organitzem un nano francès i un servidor (els dos marxem abans de Nadal), ha tornat a saltar una vella polèmica entre dos pobles, polèmica que fa anys que dura. Generacions enfrontades. Amistats perdudes…

Un enfrontament més cruel i més dur que la guerra dels Trenta Anys (gràcies Wiki), on dues visions radicalment oposades de la vida, s’enfronten sense descans.

Acollona, oi ???

En efecte, parlo de les conegudes “festes a tema”. Curiosa costum francesa que consisteix a haver de designar un tema en el moment de muntar una festa. Pot ser de qualsevol cosa i depèn de la puteria de l’organitzador. El que no entenc, és perquè no podem fer com a casa nostra, on a la festa s’hi va normal i amb objectius clars.

En el meu currículum tinc temes com: de macarra, de blanc rollo romà, de vermell, la lletra D (vaig anar-hi de Demà, grandisima idea que feu estralls), de dibuix animat… Vaja, un tunning innecessari que t’obliga a pensar com t’arreglaràs i tal, enlloc de centrar-te en aspectes més pràctics com quina beguda portaràs (otrosi: a França s’acostuma a portar vi o cervesa a les festes. Això si, quan jo porto el meu gintonic, tothom li entra set) o a quina jamba entraràs.

Enmig d’aquest clima hostil i enfrontant, les dues faccions hem arribar a un acord. Tema “light”. Jo, com a representant del Sud dels Pirineus, accepto un tema si no em toca massa els collons. Es a dir, que sigui senzill, simple, que no emprenyi i tal. El meu amic Gal ha acceptat. Així s’escriu la Historia.

A veure si endevineu quin tema hem escollit…

Tiende a infinito…

 

Per Carlos Areces