Sota aquest nom, s’amaga la nova aventura de Zelda, aquest cop per Nintendo DS. Fins ara, i mira que n’he provat d’altres (veure aquest post), és el millor joc que hi ha per aquesta consola. El que els frikis anomenem un “must have”. Venia precedit de molta expectació i almenys a mi, no m’ha defraudat.
Amb una estètica pròpia de dibuixos animats, tornem a començar una aventura clàssica d’en Zelda (potser l’únic punt negatiu del joc, historia un xic fluixa i finalment curta) però aprofitant al 100% les innovacions de la portàtil. Control tàctil, utilització del micro, hi ha un moment que has de “tancar” la consola per continuar, enigmes interactius on has d’escriure o cridar… Vaja, petits detalls però que jugats donen molta “vidilla” al joc. Vas jugant i vas esperant quina serà la propera acció que hauràs de fer. Molt però que molt divertit.
Per la resta, és un Zelda clàssic. Masmorres, monstres finals molt cuidats, objectes que trobar, una noia a qui salvar… La única pega, és que es pot acabar relativament aviat (tot i que si el vols completar tot sencer en tens per estona) i jo per exemple, només vaig mirar un parell de cops una guia i perquè tenia pressa per acabar-lo…
Vaja en resum, per ara el millor joc que ha passat per les meves mans desde que tinc la DS. Preneu nota els qui tingueu una DS ara que vé Nadal.
PS: lamentablement, desde que tinc la DS el meu consum literari ha caigut en picat…
