Silencis…
28/01/08Primer de tot, perdó a tots els que heu anat passant per aquí i heu anat veient que això estava igual, sense cap actualització. Fa tres setmanes que vaig escriure el darrer post. Jo sense donar senyals de vida i vosaltres passant molt sovint. Un desastre.
Després també perdó als Palaceteños. M’he desconnectat de cop. Ni Palacete, ni General, ni Porra… He deixat de passar pels blogs. No per res en especial, sinó perquè desde que he tornat tinc molt poques ganes de posar-me davant l’ordinador. Tinc masses mails per respondre i molt poques ganes de seure’m davant la pantalla. Crec que mai m’havia passat.
Jo diria que aquest “rien faire” és una mica el reflex de la preparació de viatge. Dos mesos a Barcelona sense fer res, és molt de temps. Al final no treballaré, per tant, haig de gastar els menys diners possibles. Surto poc, passejo molt, cuino més. Sóc un “jove jubilat” (figura fiscal de nova creació). Tinc la sensació d’estar esperant una cosa molt gran, però que triga molt en arribar. Deu ser com el que sent (salvant les distàncies), un esportista abans d’una gran competició. Va entrenant i preparant-se, però l’hora no arriba i malgrat quedar un mes, sembla tan lluny encara…
Si Deu vol, sortirem a primers de mars i encara que la cosa avança (visats, motxilla, vacunes, assegurança mèdic…), problemes tècnics fan que encara no tinguem el bitllet… I això em té una mica intranquil. Espero que a finals de setmana ja el tinguem…
Va, esperem que aquest temps tan “indefinit” passi aviat. Això voldrà dir que ja estem començant…
Gràcies a tots un cop més…
Doncs gaudeix de la vida com a pre-pre-jubilat. Passeja, pensa, bada, com et diria o et dirà en Joan.
Si que neguiteja esperar una cosa gran, suposo que deu costar l’espera.
Valdrà la pena.
Doncs sí, Kim, hem patit molt.
Jo m’he arribat a passar pel teu blog una mitjana de 25 cops diaris. Un calvari, noi.
Vinga, que ja queda menys
Abraçades
achò de joba chubilat no anirà per mi, oi que noooo?
padqué jo sóch chubilat però biejo
por sierto, la cretina de mi vésnieta le embió un méi de devida esplicasión pues pod lo que ya save
nastigui tranquil que la molt pencas el veurà hàntes de sudtí de viatcha.
per on començaràs?
Està bé saber que no t’han abduit els tralfamadorians, però si no tens ganes d’escriure o de posar-te a l’ordinador… no tens xq fer-ho!
Vas dir una vegada que eres molt lliure… no et lliguis a res ni a ningú.
Però despedeix-te eh!
Je, je.
Els jubilats -joves o vells- no tenen a la vista el que prepares.
Estigues tranquil.