Bon any…

Darrer dia de l’any…

Només per desitjar-vos un bon any i tot allò que se sol dir…

El blog tornarà d’aquí uns dies, seguint-me en una nova aventura…

Sigueu feliços !!!

Mag fèlix…

Eficients corresponsals em diuen que avui també fa anys el Gran Mag Fèlix (a l’esquerra de la foto). Fa il.lusió compartir el dia amb un dels nostres frikis més importants !!!

 

 

Gràcies a tots els que m’heu felicitat !!!

I a tu Pe pel “chivatassu” !!!

 

La foto és del blog Lectura Obligatòria.

Una més…

Una festa de comiat més.

Riures. Música. Alcohols. Festa. Amics.

Promeses de tornar-nos a veure.

Un any que passa volant.

Una porta que es tanca i darrera una altra que s’obre.

Què hi farem.

El futbol es asín.

A nins…

Que en romanès vol dir ha nevat.

Doncs si, la nevada que va caure ahir. Feia anys que no veia nevar tan fort en tan poc temps. Uns flocs… I com que la Llei de Murphy havia d’aparèixer, la nevada em va enganxar pel carrer, buscant una punyetera església. Vaig passar per davant un parell de cops, pensant que no era aquella. Quan estava desesperat i mort de fred, gracies al telefon, vaig trobar-ho.

I no vaig anar pas a missa. Ahir era Santa Llúcia, i una amiga sueca em va convidar a la Festa de la Lucia. En aquest enllaç teniu l’explicació en castellà. La idea és celebrar Santa Llúcia, símbol de la Llum, fent aparèixer una noia amb espelmes al cap i cantant quatre cançons. Friki, molt, però una llàstima perquè jo això no ho vaig veure i com tot, m’hagués fet gràcia.

 

La Lucia, que finalment sembla un canelobre

 

El que si que vaig beure (quin gran link de temes, al més pur estil Josep Cuni) va ser el vi calent tradicional, acompanyat amb unes pastes en forma d’ulls i les típiques galetes de gingebre. I com que cada dia s’aprèn quelcom, amb les galetes de gingebre pots demanar un desig. Però no sempre, al tanto. Has d’agafar la galeta i amb un dit, l’has d’apretar per trencar-la. Si es trenca en tres trossos pots demanar el desig sinó, jodete i pilla’n una altra. Però vaja, tampoc és tan greu perquè la tradició diu que menjar aquestes galetes et fa més bo i savi.

 

Les nostres galetes eren més primes i es trencaven sense problemes

 

També va venir l’ambaixador suec a xerrar amb nosaltres. Molt afable per cert. Un “iaiet” que sembla estar “a voltes” de tot i que ens va explicar com celebraven ells la Lucia fa molts anys, en altres temps, en altres llocs…

Vaja, com sempre el KiM anant a totes aquestes celebracions que sempre és bona excusa per conèixer coses noves, xerrar una estona i passar un vespre agradable.

Un tema…

En motiu de la meva festa de comiat del proper cap de setmana, que organitzem un nano francès i un servidor (els dos marxem abans de Nadal), ha tornat a saltar una vella polèmica entre dos pobles, polèmica que fa anys que dura. Generacions enfrontades. Amistats perdudes…

Un enfrontament més cruel i més dur que la guerra dels Trenta Anys (gràcies Wiki), on dues visions radicalment oposades de la vida, s’enfronten sense descans.

Acollona, oi ???

En efecte, parlo de les conegudes “festes a tema”. Curiosa costum francesa que consisteix a haver de designar un tema en el moment de muntar una festa. Pot ser de qualsevol cosa i depèn de la puteria de l’organitzador. El que no entenc, és perquè no podem fer com a casa nostra, on a la festa s’hi va normal i amb objectius clars.

En el meu currículum tinc temes com: de macarra, de blanc rollo romà, de vermell, la lletra D (vaig anar-hi de Demà, grandisima idea que feu estralls), de dibuix animat… Vaja, un tunning innecessari que t’obliga a pensar com t’arreglaràs i tal, enlloc de centrar-te en aspectes més pràctics com quina beguda portaràs (otrosi: a França s’acostuma a portar vi o cervesa a les festes. Això si, quan jo porto el meu gintonic, tothom li entra set) o a quina jamba entraràs.

Enmig d’aquest clima hostil i enfrontant, les dues faccions hem arribar a un acord. Tema “light”. Jo, com a representant del Sud dels Pirineus, accepto un tema si no em toca massa els collons. Es a dir, que sigui senzill, simple, que no emprenyi i tal. El meu amic Gal ha acceptat. Així s’escriu la Historia.

A veure si endevineu quin tema hem escollit…